Redacció de notícies digitals

Generalment una redacció digital, és a dir, una publicació d’un diari a paper acostuma a tenir una publicació digital. Per tant, alhora d’escriure una noticia digital es basen molt amb la notícia publicada al diari de paper

Després d’analitzar la informació que tens es distribueix en diferents paràgrafs intentant que aquests siguin el més curts possibles, que no superessin les 6 línies i amb frases simples, amb un sol verb. Abans de posar tota la parrafada, a la primera plana del diari digital hi posen una introducció, un lead, com una presentació de la notícia. Aquest lead ens explica amb dos o tres frases que ha passat.

L’estructuració de les notícies es força semblant, l’únic que fan és adaptar-la per el mitjà digital. El canvi més important i que crec que s’ha de remarcar és que hi ha l’opció de visitar notícies d’altres dies o d’altres planes digitals relacionades amb el que s’està explicant

Un altre element important són les frases remarcades, són frases que tenen un sentit, sense necessitat de llegir-te tot el text, per això s’acostuma a remarcar les frases que aportaven més informació en cada paràgrafs. Una altra característica és alhora de fer el títol, no només es busca que sigui adequat a la notícia si nó que també vol que impacti perquè l’usuari es senti atret i ho llegeixi.

Un canvi brutal en la redacció de les notícies és l’opció de posar-hi moltes més fotografies de molta qualitat i també d’afegir el vídeo per donar una informació visual més concreta

Les conclusions que en puc extreure bàsicament es centra en que l’usuari no vol tota la informació possible, si no que vol la més encertada i fàcil de llegir. La gent que utilitza aquest mitjà per informar-se és un tipus de persona que no té massa temps per llegir i que vol el mínim i indispensable, i per tant, el mitjà digital posa totes les seves energies per facilitar-ho

La recerca de la Informació

Podem dir que a finals del segle XX i el segle XXI ens ha portat molt canvis, i un d’aquest ha estat la concepció de la recerca de la informació , ja sigui per fer un treball o explicar uns fets per un mitjà de comunicació.

Centrem-nos en el segon tema. La concepció de recerca i contrastació de la informació, fa una 20 anys, era totalment diferent a la que coneixem avui en dia. El que es feia era parlar amb experts sobre els temes, hi havia molt poc suport fotogràfic o de vídeo tot era molta lectura i evidentment les úniques maneres per saber que passava el món consistien en la ràdio, la televisió i el diari.

Actualment i fa relativament poc han aparegut el coneguts diaris digitals que han aportat un aire nou a la difusió de la informació. Amb tants mitjans de comunicació també ha aparegut un gran nombre de notícies, gràcies el desplegament tècnic que poden tenir, per això és molt important que la informació que publiquin sigui veraç.

Com ja he comentat abans aquesta recerca i verificació de la informació es feia, possiblement, entrevistant a dues persones que tractessin el mateix tema. Actualment les coses han canviat. Ja no es van a especialistes, si no que quasi tota la informació s’extreu d’Internet a partir de diferents possibilitats.

Una d’aquestes és l’agència de notícies, que s’encarreguen de subministrar a tos aquells mitjans que necessitin informació, han de tenir un cert prestigi. Aquí la contrastació de la informació és mínima ja que els periodistes que les utilitzen sempre confien en ella.

Una altre manera es fa a partir de cercadors (Google), portals d’informació (terra) o llocs webs privats. Aquí si que el periodista busca sempre la contrastació ja que els cercadors a vegades es basen amb criteris de recerca que no ens interessen o que la informació en un lloc web privat sigui fals. És important també tenir llocs web de referència que ja tinguin un cert nom i que la informació que s’extreu d’allà sigui certa, conegut el tema com la sindicació

Tot els elements que he explicat es centren en donar una notícia, la primera publicació, ara quan el que es vol és ampliar-la si que utilitzem la tècnica coneguda com entrevista a un expert, ja que ens pot aportar molta més informació per poder entendre la notícia.

Per acabar m’agradaria dir que tot i que han paregut moltes facilitats alhora d’obtenir informació sempre quedaran aquelles que s’han utilitzant durant tota la vida, bàsicament perquè poder parlar amb les persones és la millor manera de conèixer que passa al teu voltant

Público vs. Público

En el text passat que vaig fer vaig parlar de la premsa escrita i la premsa digital, on les vaig comparar. En aquest cas em centraré exclusivament al nou diria que ha sortir fa poc, Público.

Breu història

Aquest diari va “néixer” al 26 de setembre d’aquest any. S’ha de destacar que és el primer diari que ha tingut a la vegada edició paper i edició digital, de moment podem dir que la seva primera publicació es va esgotar enseguida.

Público digital

Sense treure el mèrit de que hagin fet la publicació del digital i l’escrit a la vegada, crec que això ha fet que, en la part digital, hagi perdut una mica d’innovació. El seu format està basat com el de molts d’altres diaris digitals una descripció i explicació de la notícia acompanyada de fotografia.

Si que s’han mirat bé que sigui un diari digital més visual que altres però sempre fomentat per dos mèdies comuns en tots, però els hi manca:

- Enllaços a altres pàgines per ampliar la informació.

- Destacar diferents parts del text perquè la lectura no es faci tan pesada.

- Diferents nivells de profunditat en la notícia.

- Implementar la notícia amb altres mitjans (vídeo, so, animació,etc).

Tot i que encara queda molt per fer i innovar, crec que van amb molt bon camí.

Público a paper

A diferència del digital que reia que falta molt de camí, en aquest penso que és tot el contrari, no dic que sigui immillorable, però crec que és un dels diaris més innovadors.

Si ens centrem en la portada podem veure que no només indica les notícies més rellevants del dia , sinó que les fa impactants perquè cridin l’atenció al lector. Aquest impacte l’aconsegueixen mitjançant colors cridaners i titulars impactants.

En la part interior del diari podem veure les innovacions més importants dels diari:

- Totes les fotografies són a color.

- Intercalen molt bé les fotografies perquè la lectura no es faci pesada.

- La lletra del text és una mica més gran

Diferents maneres de fer periodisme

Premsa digital vs. Premsa en paper

Tot i que els dos mitjans “actuen” de la mateixa manera, és a dir, que tenen un únic fi, el de informar,la diferència principal podríem dir que es centra sobretot en el mitjà en que es transmet la informació, però també hi ha altres aspectes més importants a destacar.

Diferències en la forma

Referint-me en la forma vull dir la manera de fer i escriure que tenen cada un dels dos medis.

En la premsa de paper els únics mitjans de que disposen són bàsicament el text i la fotografia. L’accés a la informació es totalment seqüencial, el lector ha de passar pàgina per pàgina fins arribar a la notícia que li interessa. La profunditat en al informació és de primer nivell.

En la premsa digital els mitjans dels que disposen són quasi tots, podem mostrar una informació amb text fotografia, amb so i imatge i fins hi tot fer una animació. L’accés a la informació deixa de ser seqüencial ja que el lector pot decidir quines notícies vol llegir. La profunditat en la informació es bastant elevada ja que ens permet fer hiperenllaços a altres webs que tractin el tema o a notícies passades que hi facin referència.

Un aspecte també a destacar és que la premsa digital es gratuïta i la de paper és de pagament.

Diferències Temporals

Sobretot es centre en les d’actualitzacions i la permanència de les notícies.

En una premsa de paper les actualitzacions són diàries, en canvi les actualitzacions en la premsa digital poden arribar a ser instantànies, tot i que aquestes immediatesa en la informació es porta en un àmbit més específic, ja que la immediatesa ja existeix en la ràdio i la Tv però en un àmbit molt més generalista.

Per el que fa a la permanència de notícies en la premsa de paper és possible però ocupa molt d’espai i a més necessita de “cures especials” per el paper ja que amb el temps es va deteriorant. Per el que fa a la premsa digital el que es fa és guardar-ho a una BBDD on no ocupa espai físic i la seva cura és mínima

Webs com a exemple

- www.diariadebarcelona.com

- http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20071001/53398246767.html

L’avui.cat canvia d’aspecte

La publicació electrònica del diari avui, l’avui.cat, té un nou aspecte des del dia 23 d’abril.

Coincidint amb el dia del llibre, el diari digital avui.cat ha publicat la seva nova web, on s’aposta per la interactivitat entre l’usuari i la plana web,en l’aspecte visual és molt més innovadora ja que els colors són molt vius s’utilitzen molt més els recursos gràfics, detall que es pot comprovar a la plana d’inici on a part de la notícia principal la resta són imatges i es veu molt poc text, tot i que a vegades per aquesta falta de text no saps ben bé de què tracta la informació (sobretot quan només hi ha una imatge)

La web està distribuïda de la mateixa manera, per les diferents seccions que ha estat normalment però hi ha una part innovadora s’ha distribuït en quatre seccions que són la de actualitat, on hi ha les notícies principals del dia, un altre on permet localitzar les notícies en un mapa, una on es poden buscar les notícies temporalment i la última que és la secció de les notícies més triades per els lectors. La forma d’estructurar la informació està feta per capes on la persona decideix quin serà el grau de profunditat de la notícia i notícies relacionades

La web incorpora nous serveis com el d’un buscador d’espectacles, un canal per als més joves. Tot i que hi ha una manca d’arxius sonors o de vídeos, la web és molt complerta.

Moltes de les webs dels principals diaris escrits haurien d’aprendre d’aquest bon exemple de publicació electrònica. Per veure tot això d’una manera molt més lúdica i efectiva mirin l’enllaç de la pàgina de l’avui.

www.avui.cat

Visita Capgròs

Avui, el grup B de pràctiques de publicació electrònica de l’ EUPMT ha anat a fer una visita a la seu del capgròs integrals de comunicació. Primer de tot Francesc Castanyer, director del diari capgros.com, els ha parlat per sobre el naixement d’aquesta publicació, el perquè va decidir fer-se gratuïta i les altres revistes que van néixer posteriorment.

Un cop acabada la presentació tot el grup es va dirigir cap el departament comercial, on bàsicament allà es dediquen a buscar possibles anunciants de les revistes. Cal destacar l’aportació més didàctica i real d’un comercial. Ens va explicar, d’una manera molt general la seva feina i les diferències entre el capgròs i reportmaresme (estètica dels anuncis i el tracta amb els anunciants).

Desprès varen passar molt ràpidament per el despatx del cap general i la sala dels contables. Una altra parada important va ser el departament de disseny del capgròs i del reportmaresme. Allà es va parlar sobre la forma de maquetació i distribució de la informació en les dues publicacions amb paper, també es pa parlar de disseny de la publicació en la pàgina web que també es varen trobar amb un dissenyador.

A la mateixa planta es varen trobar el departament de redacció amb els cap de les tres publicacions. Va haver-hi un detall força rellevant que crec que cal destacar, on en la publicació digital és on, normalment, posen la informació mes recent i la publicació en paper fa un recull de tota aquesta informació i afegeix alguns aconteixaments d’últim moment.

Per acabar el grup de publicació electrònica ha visitat la part més tecnològica i informàtica de la revista. En aquest departament dissenyen les BBDD i els suports per la publicació digital, d’aquesta manera, un periodista no necessàriament ha de tenir coneixements elevats d’informàtica per poder penjar la informació. També varen parlar amb el cap de tecnologia, Dani Ruiz, on tractaren el tema de la publicació electrònica i la publicitat a la web, amb molta mes profunditat.

Per més informació aneu a:

http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=13352&sec=102&portada=1

http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=13446&sec=71&portada=1

Les webs institucionals

Es podrien definir com aquelles pàgines web que faciliten informació sobre tots els aspectes relacionats amb el municipi, ciutat, comarca, etc. El “terreny” que abarqui l’ajuntament o generalitat.

Són pàgines totalment informatives i de serveis a la població, no intenten fer cap promoció comercial o vendre’ns alguna cosa.

Característiques estètiques

Veiem que el fons quasi sempre és de color clar ( normalment blanc) i un color predominant en tota la pàgina web, que té molt de contrast amb el color de fons (vermell, blau etc). S’utilitza per remarcar la seriositat d’aquella pàgina web.

No abusen de la fotografia, s’utilitza bàsicament, per diferenciar els diferents apartats o remarcar una informació o esdeveniment important.

Tot i que potser no hi pertanyi literalment en aquest apartat, vull marcar que en les webs institucionals més “internacionals” tenen l’opció de variar d’idioma (www.gencat.cat ), en els més bàsics per això (anglès, català i castellà).

Característiques estructurals

A la portada podem observar que en la majoria de les webs no hi ha massa informació escrita, però si n’hi ha molta està ben resumida (forma de titular). En el cas de les webs institucionals és molt millor posar tota la informació que tinguin a la portada per garantir la permanència de l’usuari, ja que si ha anat en aquesta pàgina és perquè està buscant alguna cosa.( www.bcn.es )

Veiem que la informació està molt ben estructurada, per temàtiques força àmplies i cada vegada es fan més específiques. Podríem dir que el seu funcionament és molt semblant a la d’un portal d’Internet. Seguint amb la recerca de informació, podem veure que en totes les pàgines web apareix un buscador intern per agilitzar-ho encara més.

Abans d’acabar m’agradaria destacar que en totes les pàgines institucionals catalanes, excepte la de Terrassa, porten el segell de l’agència de qualitat d’Internet. La pàgina web de Perpinyà (www.mairie-perpignan.fr) destaca per el seu color molt extremat i per els seus errors en la NO traducció d’alguns apartats al català.

Els diaris digitals

Actualment tots els mitjans d’informació, ja sigui ràdio, Tv o premsa tenen una publicació analògica per ràdio FM, per Tv és el televisor i per la premsa el paper; i des de fa uns 4 o 5 anys també tenen una publicació digital. En aquest post, bàsicament, ens centrarem en la premsa digital, com el títol ja ens informa.

Tot i que en ser dos tipus de publicació, una en paper i l’altre digital, l’estil de la informació també hauria de ser diferent (maquetació) veiem que no és així quan parlem de la publicació digital dels diaris de la premsa escrita. Podem observar que la publicació digital és quasi igual que la publicació en paper, suposem que únicament utilitzen la publicació digital com una extensió de l’analògica, per això no té importància el fet d’innovar dins d’aquest camp, si no que únicament buscant informar de la mateixa manera. L’únic que posen com a petita innovació són petits fòrums, o enquestes sobre temes d’actualitat, però poca cosa més.

En canvi, quan parlem de publicacions exclusivament digitals, la cosa canvia, ja que tendeixen a innovar molt amb la implantació de vídeos, fotografies, la maquetació és molt mòbil (utilitzen molt les animacions). Crec que bàsicament fan tot això per captar audiència ja que dins la xarxa hi ha molta rivalitat i encara més quan parles de la credibilitat en la informació.

Dos bons exemples són:

www.diaridebarcelona.cat

www.lavanguardia.es

Crítica sobre les webs automobilístiques i de telefonia

Abans de fer una dissertació dels dos tipus de web que analitzarem, podem dir que les dues tenen el comú que volen que la gent gasti els seus diners amb els productes que ofereixen, ja sigui amb ofertes increïbles o a partir de demostrar que amb el que et compris seràs el rei de la festa.

Després d’aquesta petita introducció entraré a fer una petita crítica de les diferents companyies comparant-les entre elles. Comencem!

Webs de telefonia

El que podem treure de l’anàlisi general és que totes les companyies mantenen una línia molt semblant. Exposen la seva “mercaderia” i les seves ofertes de pagament i les de mòbils. Les pàgines web destaca el color de la companyia, vermell per vodafone, taronja per orange,etc.

Les característiques que les diferencien són que en algunes pàgines hi predomina la senzillesa en la informació i el disseny (yiogo i vodafone) però aquesta característica està enfocada de dues maneres diferents. Per yiogo vol demostra que no es complica amb les ofertes, promocions i contractes, demostrar que és una companyia novella però que si pot confiar plenament perquè no va amb segones. En canvi, per vodafone vol demostra que no és una companyia que necessiti mostrar les ofertes ja que el que ell busca són clients de nivell , que els que van en aquesta companyia no és un qualsevol.

Una característica favorable per orange és que et fa el millor contracte segons les teves hores de trucada, en canvi, movistar t’ofereix totes les seves ofertes no n’amaga cap però no et tria la millor per tu, si no que és el propi client que tria la seva oferta. També orange ofereix notícies d’actualitat, és a dir, que actua com si fos un portal en comptes de una pàgina web de telefonia, millor dit, actua com a portal i pàgina de telefonia.

L’avantatge principal de movistar, i això ho ha aconseguit perquè forma part de la xarxa de telefonia més important d’Espanya, telefònica, d’aquesta manera pot separar molt clarament les ofertes de Internet, telefonia fixa i mòbil, vull dir que no barregen conceptes d’ADSL i mòbils si no que cada apartat està ben diferenciat amb las seva pàgina web corresponent.

Webs d’automobilisme

En aquest tipus de pàgines web es dediquen bàsicament a fer la pre - venda dels productes (diferents models de cotxe) d’aquesta manera quan el client va a la botiga ja sap quin model vol. En aquest tipus de pàgines abunden les fotografies i els vídeos, i augmenta a mesura que el cotxe és d’una gamma molt més bona, i per tant, molt més cara. Una altra característica és que amb els cotxes de gamma més alta podem veure les fotografies amb un moviment 3D.

A part de dedicar-se a la pre – venda moltes d’aquestes pàgines es visiten únicament per plaer així que la informació de les característiques pròpies de cotxe, les podem trobar, però no seran mai el tema principal.

En les diferències entre diferents pàgines podem dir que Renault té un gran error a la pàgina principal ja hi apareix una fotografia dels models de cotxe, però no serveix per veure ampliat el cotxe i les seves característiques. La Citroën està pensada únicament per Internet Explorer fent que amb els altres navegadors no podem veure la pàgina amb tota la seva totalitat. Com ja havia comentat abans tot i que aquestes pàgines poden fer de pre – venda també serveixen per passar l’estona , per això, no és estrany trobar que en les webs de Citroën i Ford no aparegui els preus dels cotxes.

Els Weblog

És curiós que vagi a parlar d’una eina de comunicació, utilitzant aquesta mateixa per comunicar-me. Què contradictori, però bé el món sempre està ple de contradiccions i no seré jo qui ho canviï. Anem al tema que ens interessa.

El weblog és l’element principal que s’utilitza en el periodisme participatiu i ciutadà, això que vol dir, que cada vegada la gent està utilitzant més Internet per comunicar-se (més ben dit expressar les seves opinions), i comença a deixar de banda les antigues formes, ja siguin cartes el director, propaganda, etc, aquest nou recurs ens permet donar a conèixer la nostra opinió d’una manera ràpida, senzilla i sense que hi hagi una petita censura entre mig (fent referència a les cartes al director, ja que sempre fan una selecció de les millors cartes per poder-les publicar).

Després d’aquesta petita definició podem extreure’n els avantatges i els inconvenients.

Els avantatges principals més o menys ja els he comentat abans, ens permet posar la nostra opinió sobre tots els temes, des de sexe fins a política i tractar-los de la manera com tu vulguis, d’aquesta forma podem trobar moltes versions d’una mateixa notícia i extreure diferents conclusions. També ens serviria per penjar els nostres treballs. Així que bàsicament totes aquestes avantatges es podrien resumir en que el weblog l’utilitzem per donar-nos a conèixer a la xarxa i directament a la resta de gent (internautes).

Lligat amb aquesta última frase podríem tractar els desavantatges, principalment aquesta facilitat de donar la teva versió sobre un tema, pot arribar a produir una desinformació ( que la informació que estiguem contrastant sigui falsa) i per tant, el que escrivim nosaltres posteriorment no tingui validesa, això pot arribar a generar weblogs sense importància informativa i que finalment siguin brossa, no en tots els casos ha de ser informació falsa, si no que també podria ser que no tingués una valor important (estil fotologs, que no aporten res de res). Un altre inconvenient és que d’utilització del weblog és una mica egocentrista ja que no deixes que participin els altres (donant la seva opinió), únicament dones la teva que és la certa.

Per acabar vull dir que una bona utilització dels weblogs ens permetria aconseguir molta varietat d’informació i un enriquiment cultural, però una mala utilització ens portaria a generar una brossa a Internet totalment innecessària

e- publicació

Abans de començar qualsevol explicació llarga i pesada, primer començar per el començament.

Primer de tot, si algú no sap el que volen dir les dues paraules, web 2.0 i periodisme participatiu, el més intel·ligent que es fa és preguntar : Què és?. Doncs bé, sobre la web 2.0 podem dir que és un tipus de web que depèn de l’usuari on permeten una lectura dels textos que hi podem trobar i també ens permet penjar els nostres textos, les nostres opinions, és a dir, que bàsicament està orientada a la interacció i les xarxes socials. Fent referència al periodisme ciutadà i participatiu és el periodisme que apareix amb la generalització dels blogs on la gent de carrer penja a la xarxa les seves opinions sobre diversos temes.

Amb aquestes petites definicions ja hi hauria més que suficient si només es volgués saber el significat per sobre, però si es vol conèixer amb més profunditat, aquí va un poquet més d’informació.

- Web 2.0

Va néixer el 2004 però es va popularitzar al 2005. Abans de la web 2.0 hi havia la web 1.0 que funcionava només amb el creador de la pàgina, és a dir, l’editor de la web es comportava igual que un servidor i els navegadors o clients de la informació es comportaven únicament com a consumidors d’aquesta. Així funcionava Internet des dels seus inicis i fins el 2004.

A partir del 2004 i amb l’aparició de la web 2.0 les coses canvien vertiginosament ja que l’editor i l’usuari acaben sent la mateixa persona, és a dir, que de la mateixa manera que es consumeixen els recursos de la web (informació) també ens permet subministrar-los. Un molt bon exemple és la web coneguda com Wikipèdia ( http://www.wikipedia.org/ ) on es pot veure que tota la informació que hi podem trobar ha estat subministrada per els propis usuaris (abans ha passat per uns criteris de verificació del contingut).

Com que deixa de ser una aplicació per convertir-se en una plataforma, amb la qual hi podem interactuar, és molt important que l’usuari tingui ple coneixement del software servidor, la sindicació de continguts, els protocols de missatges, etc.

Tot i que sembla que la web 2.0 ha de reemplaçar la web 1.0 no és aixií, ja que és molt poc provable que totes les pàgines canviïn el seu model. Sinó que únicament el que passarà és que les noves web que apareguin tindran la característica de la web 2.0 per poder tenir una web molt més rica en informació.

- Periodisme ciutadà i participatiu

Com ja he comentat abans és aquell tipus de periodisme on la gent de carrer hi pot participar d’una manera activa , és a dir, donant la seva opinió sobre un tema o diversos temes, típicament penjat a una plataforma anomenada blog.

Les característiques principals són que l’editor es converteix en l’únic que té poder sobre aquesta informació, per tant, no necessita verificar la seva informació (es converteix en el seu propi moderador), els diferents navegadors poden llegir la informació que està penjada i deixar algun comentari, però no els hi està permès participar activament a l’aportació de informació. És un sistema molt més tancat.

Tot hi que poden participar gent de carrer, hi ha periodistes que també han creat el seu propi blog per poder donar la seva opinió sobre uns fets, que potser dins la redacció no els hi està permès.

Per últim, si es vol ampliar una mica més els dos temes que he tractat deixo algunes pàgines web que crec que poden ser interessants.

- http://www.comunicacio21.com (periodismo ciutadà)

- http://www.nxtbook.fr/nxtbooks/ifra/web2-0_stdp/index.php (web 2.0)

- http://e-periodistas.blogspot.com/ (periodismo)











By Karla

ben vingut!!!!

Salutacions a les persones que han triat entrar en aquest blog que és, per mi, el primer que faig tot i que en la durada dle curs hi possaré coses sobre l'assignatura de e-publicació després ja l'aniré enfocant cap a el meu hobbey, com no el cinema

Petonets Karla