Visita Capgròs

Avui, el grup B de pràctiques de publicació electrònica de l’ EUPMT ha anat a fer una visita a la seu del capgròs integrals de comunicació. Primer de tot Francesc Castanyer, director del diari capgros.com, els ha parlat per sobre el naixement d’aquesta publicació, el perquè va decidir fer-se gratuïta i les altres revistes que van néixer posteriorment.

Un cop acabada la presentació tot el grup es va dirigir cap el departament comercial, on bàsicament allà es dediquen a buscar possibles anunciants de les revistes. Cal destacar l’aportació més didàctica i real d’un comercial. Ens va explicar, d’una manera molt general la seva feina i les diferències entre el capgròs i reportmaresme (estètica dels anuncis i el tracta amb els anunciants).

Desprès varen passar molt ràpidament per el despatx del cap general i la sala dels contables. Una altra parada important va ser el departament de disseny del capgròs i del reportmaresme. Allà es va parlar sobre la forma de maquetació i distribució de la informació en les dues publicacions amb paper, també es pa parlar de disseny de la publicació en la pàgina web que també es varen trobar amb un dissenyador.

A la mateixa planta es varen trobar el departament de redacció amb els cap de les tres publicacions. Va haver-hi un detall força rellevant que crec que cal destacar, on en la publicació digital és on, normalment, posen la informació mes recent i la publicació en paper fa un recull de tota aquesta informació i afegeix alguns aconteixaments d’últim moment.

Per acabar el grup de publicació electrònica ha visitat la part més tecnològica i informàtica de la revista. En aquest departament dissenyen les BBDD i els suports per la publicació digital, d’aquesta manera, un periodista no necessàriament ha de tenir coneixements elevats d’informàtica per poder penjar la informació. També varen parlar amb el cap de tecnologia, Dani Ruiz, on tractaren el tema de la publicació electrònica i la publicitat a la web, amb molta mes profunditat.

Per més informació aneu a:

http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=13352&sec=102&portada=1

http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=13446&sec=71&portada=1

Les webs institucionals

Es podrien definir com aquelles pàgines web que faciliten informació sobre tots els aspectes relacionats amb el municipi, ciutat, comarca, etc. El “terreny” que abarqui l’ajuntament o generalitat.

Són pàgines totalment informatives i de serveis a la població, no intenten fer cap promoció comercial o vendre’ns alguna cosa.

Característiques estètiques

Veiem que el fons quasi sempre és de color clar ( normalment blanc) i un color predominant en tota la pàgina web, que té molt de contrast amb el color de fons (vermell, blau etc). S’utilitza per remarcar la seriositat d’aquella pàgina web.

No abusen de la fotografia, s’utilitza bàsicament, per diferenciar els diferents apartats o remarcar una informació o esdeveniment important.

Tot i que potser no hi pertanyi literalment en aquest apartat, vull marcar que en les webs institucionals més “internacionals” tenen l’opció de variar d’idioma (www.gencat.cat ), en els més bàsics per això (anglès, català i castellà).

Característiques estructurals

A la portada podem observar que en la majoria de les webs no hi ha massa informació escrita, però si n’hi ha molta està ben resumida (forma de titular). En el cas de les webs institucionals és molt millor posar tota la informació que tinguin a la portada per garantir la permanència de l’usuari, ja que si ha anat en aquesta pàgina és perquè està buscant alguna cosa.( www.bcn.es )

Veiem que la informació està molt ben estructurada, per temàtiques força àmplies i cada vegada es fan més específiques. Podríem dir que el seu funcionament és molt semblant a la d’un portal d’Internet. Seguint amb la recerca de informació, podem veure que en totes les pàgines web apareix un buscador intern per agilitzar-ho encara més.

Abans d’acabar m’agradaria destacar que en totes les pàgines institucionals catalanes, excepte la de Terrassa, porten el segell de l’agència de qualitat d’Internet. La pàgina web de Perpinyà (www.mairie-perpignan.fr) destaca per el seu color molt extremat i per els seus errors en la NO traducció d’alguns apartats al català.

Els diaris digitals

Actualment tots els mitjans d’informació, ja sigui ràdio, Tv o premsa tenen una publicació analògica per ràdio FM, per Tv és el televisor i per la premsa el paper; i des de fa uns 4 o 5 anys també tenen una publicació digital. En aquest post, bàsicament, ens centrarem en la premsa digital, com el títol ja ens informa.

Tot i que en ser dos tipus de publicació, una en paper i l’altre digital, l’estil de la informació també hauria de ser diferent (maquetació) veiem que no és així quan parlem de la publicació digital dels diaris de la premsa escrita. Podem observar que la publicació digital és quasi igual que la publicació en paper, suposem que únicament utilitzen la publicació digital com una extensió de l’analògica, per això no té importància el fet d’innovar dins d’aquest camp, si no que únicament buscant informar de la mateixa manera. L’únic que posen com a petita innovació són petits fòrums, o enquestes sobre temes d’actualitat, però poca cosa més.

En canvi, quan parlem de publicacions exclusivament digitals, la cosa canvia, ja que tendeixen a innovar molt amb la implantació de vídeos, fotografies, la maquetació és molt mòbil (utilitzen molt les animacions). Crec que bàsicament fan tot això per captar audiència ja que dins la xarxa hi ha molta rivalitat i encara més quan parles de la credibilitat en la informació.

Dos bons exemples són:

www.diaridebarcelona.cat

www.lavanguardia.es

Crítica sobre les webs automobilístiques i de telefonia

Abans de fer una dissertació dels dos tipus de web que analitzarem, podem dir que les dues tenen el comú que volen que la gent gasti els seus diners amb els productes que ofereixen, ja sigui amb ofertes increïbles o a partir de demostrar que amb el que et compris seràs el rei de la festa.

Després d’aquesta petita introducció entraré a fer una petita crítica de les diferents companyies comparant-les entre elles. Comencem!

Webs de telefonia

El que podem treure de l’anàlisi general és que totes les companyies mantenen una línia molt semblant. Exposen la seva “mercaderia” i les seves ofertes de pagament i les de mòbils. Les pàgines web destaca el color de la companyia, vermell per vodafone, taronja per orange,etc.

Les característiques que les diferencien són que en algunes pàgines hi predomina la senzillesa en la informació i el disseny (yiogo i vodafone) però aquesta característica està enfocada de dues maneres diferents. Per yiogo vol demostra que no es complica amb les ofertes, promocions i contractes, demostrar que és una companyia novella però que si pot confiar plenament perquè no va amb segones. En canvi, per vodafone vol demostra que no és una companyia que necessiti mostrar les ofertes ja que el que ell busca són clients de nivell , que els que van en aquesta companyia no és un qualsevol.

Una característica favorable per orange és que et fa el millor contracte segons les teves hores de trucada, en canvi, movistar t’ofereix totes les seves ofertes no n’amaga cap però no et tria la millor per tu, si no que és el propi client que tria la seva oferta. També orange ofereix notícies d’actualitat, és a dir, que actua com si fos un portal en comptes de una pàgina web de telefonia, millor dit, actua com a portal i pàgina de telefonia.

L’avantatge principal de movistar, i això ho ha aconseguit perquè forma part de la xarxa de telefonia més important d’Espanya, telefònica, d’aquesta manera pot separar molt clarament les ofertes de Internet, telefonia fixa i mòbil, vull dir que no barregen conceptes d’ADSL i mòbils si no que cada apartat està ben diferenciat amb las seva pàgina web corresponent.

Webs d’automobilisme

En aquest tipus de pàgines web es dediquen bàsicament a fer la pre - venda dels productes (diferents models de cotxe) d’aquesta manera quan el client va a la botiga ja sap quin model vol. En aquest tipus de pàgines abunden les fotografies i els vídeos, i augmenta a mesura que el cotxe és d’una gamma molt més bona, i per tant, molt més cara. Una altra característica és que amb els cotxes de gamma més alta podem veure les fotografies amb un moviment 3D.

A part de dedicar-se a la pre – venda moltes d’aquestes pàgines es visiten únicament per plaer així que la informació de les característiques pròpies de cotxe, les podem trobar, però no seran mai el tema principal.

En les diferències entre diferents pàgines podem dir que Renault té un gran error a la pàgina principal ja hi apareix una fotografia dels models de cotxe, però no serveix per veure ampliat el cotxe i les seves característiques. La Citroën està pensada únicament per Internet Explorer fent que amb els altres navegadors no podem veure la pàgina amb tota la seva totalitat. Com ja havia comentat abans tot i que aquestes pàgines poden fer de pre – venda també serveixen per passar l’estona , per això, no és estrany trobar que en les webs de Citroën i Ford no aparegui els preus dels cotxes.