Els diaris digitals

Actualment tots els mitjans d’informació, ja sigui ràdio, Tv o premsa tenen una publicació analògica per ràdio FM, per Tv és el televisor i per la premsa el paper; i des de fa uns 4 o 5 anys també tenen una publicació digital. En aquest post, bàsicament, ens centrarem en la premsa digital, com el títol ja ens informa.

Tot i que en ser dos tipus de publicació, una en paper i l’altre digital, l’estil de la informació també hauria de ser diferent (maquetació) veiem que no és així quan parlem de la publicació digital dels diaris de la premsa escrita. Podem observar que la publicació digital és quasi igual que la publicació en paper, suposem que únicament utilitzen la publicació digital com una extensió de l’analògica, per això no té importància el fet d’innovar dins d’aquest camp, si no que únicament buscant informar de la mateixa manera. L’únic que posen com a petita innovació són petits fòrums, o enquestes sobre temes d’actualitat, però poca cosa més.

En canvi, quan parlem de publicacions exclusivament digitals, la cosa canvia, ja que tendeixen a innovar molt amb la implantació de vídeos, fotografies, la maquetació és molt mòbil (utilitzen molt les animacions). Crec que bàsicament fan tot això per captar audiència ja que dins la xarxa hi ha molta rivalitat i encara més quan parles de la credibilitat en la informació.

Dos bons exemples són:

www.diaridebarcelona.cat

www.lavanguardia.es

Crítica sobre les webs automobilístiques i de telefonia

Abans de fer una dissertació dels dos tipus de web que analitzarem, podem dir que les dues tenen el comú que volen que la gent gasti els seus diners amb els productes que ofereixen, ja sigui amb ofertes increïbles o a partir de demostrar que amb el que et compris seràs el rei de la festa.

Després d’aquesta petita introducció entraré a fer una petita crítica de les diferents companyies comparant-les entre elles. Comencem!

Webs de telefonia

El que podem treure de l’anàlisi general és que totes les companyies mantenen una línia molt semblant. Exposen la seva “mercaderia” i les seves ofertes de pagament i les de mòbils. Les pàgines web destaca el color de la companyia, vermell per vodafone, taronja per orange,etc.

Les característiques que les diferencien són que en algunes pàgines hi predomina la senzillesa en la informació i el disseny (yiogo i vodafone) però aquesta característica està enfocada de dues maneres diferents. Per yiogo vol demostra que no es complica amb les ofertes, promocions i contractes, demostrar que és una companyia novella però que si pot confiar plenament perquè no va amb segones. En canvi, per vodafone vol demostra que no és una companyia que necessiti mostrar les ofertes ja que el que ell busca són clients de nivell , que els que van en aquesta companyia no és un qualsevol.

Una característica favorable per orange és que et fa el millor contracte segons les teves hores de trucada, en canvi, movistar t’ofereix totes les seves ofertes no n’amaga cap però no et tria la millor per tu, si no que és el propi client que tria la seva oferta. També orange ofereix notícies d’actualitat, és a dir, que actua com si fos un portal en comptes de una pàgina web de telefonia, millor dit, actua com a portal i pàgina de telefonia.

L’avantatge principal de movistar, i això ho ha aconseguit perquè forma part de la xarxa de telefonia més important d’Espanya, telefònica, d’aquesta manera pot separar molt clarament les ofertes de Internet, telefonia fixa i mòbil, vull dir que no barregen conceptes d’ADSL i mòbils si no que cada apartat està ben diferenciat amb las seva pàgina web corresponent.

Webs d’automobilisme

En aquest tipus de pàgines web es dediquen bàsicament a fer la pre - venda dels productes (diferents models de cotxe) d’aquesta manera quan el client va a la botiga ja sap quin model vol. En aquest tipus de pàgines abunden les fotografies i els vídeos, i augmenta a mesura que el cotxe és d’una gamma molt més bona, i per tant, molt més cara. Una altra característica és que amb els cotxes de gamma més alta podem veure les fotografies amb un moviment 3D.

A part de dedicar-se a la pre – venda moltes d’aquestes pàgines es visiten únicament per plaer així que la informació de les característiques pròpies de cotxe, les podem trobar, però no seran mai el tema principal.

En les diferències entre diferents pàgines podem dir que Renault té un gran error a la pàgina principal ja hi apareix una fotografia dels models de cotxe, però no serveix per veure ampliat el cotxe i les seves característiques. La Citroën està pensada únicament per Internet Explorer fent que amb els altres navegadors no podem veure la pàgina amb tota la seva totalitat. Com ja havia comentat abans tot i que aquestes pàgines poden fer de pre – venda també serveixen per passar l’estona , per això, no és estrany trobar que en les webs de Citroën i Ford no aparegui els preus dels cotxes.

Els Weblog

És curiós que vagi a parlar d’una eina de comunicació, utilitzant aquesta mateixa per comunicar-me. Què contradictori, però bé el món sempre està ple de contradiccions i no seré jo qui ho canviï. Anem al tema que ens interessa.

El weblog és l’element principal que s’utilitza en el periodisme participatiu i ciutadà, això que vol dir, que cada vegada la gent està utilitzant més Internet per comunicar-se (més ben dit expressar les seves opinions), i comença a deixar de banda les antigues formes, ja siguin cartes el director, propaganda, etc, aquest nou recurs ens permet donar a conèixer la nostra opinió d’una manera ràpida, senzilla i sense que hi hagi una petita censura entre mig (fent referència a les cartes al director, ja que sempre fan una selecció de les millors cartes per poder-les publicar).

Després d’aquesta petita definició podem extreure’n els avantatges i els inconvenients.

Els avantatges principals més o menys ja els he comentat abans, ens permet posar la nostra opinió sobre tots els temes, des de sexe fins a política i tractar-los de la manera com tu vulguis, d’aquesta forma podem trobar moltes versions d’una mateixa notícia i extreure diferents conclusions. També ens serviria per penjar els nostres treballs. Així que bàsicament totes aquestes avantatges es podrien resumir en que el weblog l’utilitzem per donar-nos a conèixer a la xarxa i directament a la resta de gent (internautes).

Lligat amb aquesta última frase podríem tractar els desavantatges, principalment aquesta facilitat de donar la teva versió sobre un tema, pot arribar a produir una desinformació ( que la informació que estiguem contrastant sigui falsa) i per tant, el que escrivim nosaltres posteriorment no tingui validesa, això pot arribar a generar weblogs sense importància informativa i que finalment siguin brossa, no en tots els casos ha de ser informació falsa, si no que també podria ser que no tingués una valor important (estil fotologs, que no aporten res de res). Un altre inconvenient és que d’utilització del weblog és una mica egocentrista ja que no deixes que participin els altres (donant la seva opinió), únicament dones la teva que és la certa.

Per acabar vull dir que una bona utilització dels weblogs ens permetria aconseguir molta varietat d’informació i un enriquiment cultural, però una mala utilització ens portaria a generar una brossa a Internet totalment innecessària

e- publicació

Abans de començar qualsevol explicació llarga i pesada, primer començar per el començament.

Primer de tot, si algú no sap el que volen dir les dues paraules, web 2.0 i periodisme participatiu, el més intel·ligent que es fa és preguntar : Què és?. Doncs bé, sobre la web 2.0 podem dir que és un tipus de web que depèn de l’usuari on permeten una lectura dels textos que hi podem trobar i també ens permet penjar els nostres textos, les nostres opinions, és a dir, que bàsicament està orientada a la interacció i les xarxes socials. Fent referència al periodisme ciutadà i participatiu és el periodisme que apareix amb la generalització dels blogs on la gent de carrer penja a la xarxa les seves opinions sobre diversos temes.

Amb aquestes petites definicions ja hi hauria més que suficient si només es volgués saber el significat per sobre, però si es vol conèixer amb més profunditat, aquí va un poquet més d’informació.

- Web 2.0

Va néixer el 2004 però es va popularitzar al 2005. Abans de la web 2.0 hi havia la web 1.0 que funcionava només amb el creador de la pàgina, és a dir, l’editor de la web es comportava igual que un servidor i els navegadors o clients de la informació es comportaven únicament com a consumidors d’aquesta. Així funcionava Internet des dels seus inicis i fins el 2004.

A partir del 2004 i amb l’aparició de la web 2.0 les coses canvien vertiginosament ja que l’editor i l’usuari acaben sent la mateixa persona, és a dir, que de la mateixa manera que es consumeixen els recursos de la web (informació) també ens permet subministrar-los. Un molt bon exemple és la web coneguda com Wikipèdia ( http://www.wikipedia.org/ ) on es pot veure que tota la informació que hi podem trobar ha estat subministrada per els propis usuaris (abans ha passat per uns criteris de verificació del contingut).

Com que deixa de ser una aplicació per convertir-se en una plataforma, amb la qual hi podem interactuar, és molt important que l’usuari tingui ple coneixement del software servidor, la sindicació de continguts, els protocols de missatges, etc.

Tot i que sembla que la web 2.0 ha de reemplaçar la web 1.0 no és aixií, ja que és molt poc provable que totes les pàgines canviïn el seu model. Sinó que únicament el que passarà és que les noves web que apareguin tindran la característica de la web 2.0 per poder tenir una web molt més rica en informació.

- Periodisme ciutadà i participatiu

Com ja he comentat abans és aquell tipus de periodisme on la gent de carrer hi pot participar d’una manera activa , és a dir, donant la seva opinió sobre un tema o diversos temes, típicament penjat a una plataforma anomenada blog.

Les característiques principals són que l’editor es converteix en l’únic que té poder sobre aquesta informació, per tant, no necessita verificar la seva informació (es converteix en el seu propi moderador), els diferents navegadors poden llegir la informació que està penjada i deixar algun comentari, però no els hi està permès participar activament a l’aportació de informació. És un sistema molt més tancat.

Tot hi que poden participar gent de carrer, hi ha periodistes que també han creat el seu propi blog per poder donar la seva opinió sobre uns fets, que potser dins la redacció no els hi està permès.

Per últim, si es vol ampliar una mica més els dos temes que he tractat deixo algunes pàgines web que crec que poden ser interessants.

- http://www.comunicacio21.com (periodismo ciutadà)

- http://www.nxtbook.fr/nxtbooks/ifra/web2-0_stdp/index.php (web 2.0)

- http://e-periodistas.blogspot.com/ (periodismo)











By Karla