Redacció de notícies digitals

Generalment una redacció digital, és a dir, una publicació d’un diari a paper acostuma a tenir una publicació digital. Per tant, alhora d’escriure una noticia digital es basen molt amb la notícia publicada al diari de paper

Després d’analitzar la informació que tens es distribueix en diferents paràgrafs intentant que aquests siguin el més curts possibles, que no superessin les 6 línies i amb frases simples, amb un sol verb. Abans de posar tota la parrafada, a la primera plana del diari digital hi posen una introducció, un lead, com una presentació de la notícia. Aquest lead ens explica amb dos o tres frases que ha passat.

L’estructuració de les notícies es força semblant, l’únic que fan és adaptar-la per el mitjà digital. El canvi més important i que crec que s’ha de remarcar és que hi ha l’opció de visitar notícies d’altres dies o d’altres planes digitals relacionades amb el que s’està explicant

Un altre element important són les frases remarcades, són frases que tenen un sentit, sense necessitat de llegir-te tot el text, per això s’acostuma a remarcar les frases que aportaven més informació en cada paràgrafs. Una altra característica és alhora de fer el títol, no només es busca que sigui adequat a la notícia si nó que també vol que impacti perquè l’usuari es senti atret i ho llegeixi.

Un canvi brutal en la redacció de les notícies és l’opció de posar-hi moltes més fotografies de molta qualitat i també d’afegir el vídeo per donar una informació visual més concreta

Les conclusions que en puc extreure bàsicament es centra en que l’usuari no vol tota la informació possible, si no que vol la més encertada i fàcil de llegir. La gent que utilitza aquest mitjà per informar-se és un tipus de persona que no té massa temps per llegir i que vol el mínim i indispensable, i per tant, el mitjà digital posa totes les seves energies per facilitar-ho

La recerca de la Informació

Podem dir que a finals del segle XX i el segle XXI ens ha portat molt canvis, i un d’aquest ha estat la concepció de la recerca de la informació , ja sigui per fer un treball o explicar uns fets per un mitjà de comunicació.

Centrem-nos en el segon tema. La concepció de recerca i contrastació de la informació, fa una 20 anys, era totalment diferent a la que coneixem avui en dia. El que es feia era parlar amb experts sobre els temes, hi havia molt poc suport fotogràfic o de vídeo tot era molta lectura i evidentment les úniques maneres per saber que passava el món consistien en la ràdio, la televisió i el diari.

Actualment i fa relativament poc han aparegut el coneguts diaris digitals que han aportat un aire nou a la difusió de la informació. Amb tants mitjans de comunicació també ha aparegut un gran nombre de notícies, gràcies el desplegament tècnic que poden tenir, per això és molt important que la informació que publiquin sigui veraç.

Com ja he comentat abans aquesta recerca i verificació de la informació es feia, possiblement, entrevistant a dues persones que tractessin el mateix tema. Actualment les coses han canviat. Ja no es van a especialistes, si no que quasi tota la informació s’extreu d’Internet a partir de diferents possibilitats.

Una d’aquestes és l’agència de notícies, que s’encarreguen de subministrar a tos aquells mitjans que necessitin informació, han de tenir un cert prestigi. Aquí la contrastació de la informació és mínima ja que els periodistes que les utilitzen sempre confien en ella.

Una altre manera es fa a partir de cercadors (Google), portals d’informació (terra) o llocs webs privats. Aquí si que el periodista busca sempre la contrastació ja que els cercadors a vegades es basen amb criteris de recerca que no ens interessen o que la informació en un lloc web privat sigui fals. És important també tenir llocs web de referència que ja tinguin un cert nom i que la informació que s’extreu d’allà sigui certa, conegut el tema com la sindicació

Tot els elements que he explicat es centren en donar una notícia, la primera publicació, ara quan el que es vol és ampliar-la si que utilitzem la tècnica coneguda com entrevista a un expert, ja que ens pot aportar molta més informació per poder entendre la notícia.

Per acabar m’agradaria dir que tot i que han paregut moltes facilitats alhora d’obtenir informació sempre quedaran aquelles que s’han utilitzant durant tota la vida, bàsicament perquè poder parlar amb les persones és la millor manera de conèixer que passa al teu voltant

Público vs. Público

En el text passat que vaig fer vaig parlar de la premsa escrita i la premsa digital, on les vaig comparar. En aquest cas em centraré exclusivament al nou diria que ha sortir fa poc, Público.

Breu història

Aquest diari va “néixer” al 26 de setembre d’aquest any. S’ha de destacar que és el primer diari que ha tingut a la vegada edició paper i edició digital, de moment podem dir que la seva primera publicació es va esgotar enseguida.

Público digital

Sense treure el mèrit de que hagin fet la publicació del digital i l’escrit a la vegada, crec que això ha fet que, en la part digital, hagi perdut una mica d’innovació. El seu format està basat com el de molts d’altres diaris digitals una descripció i explicació de la notícia acompanyada de fotografia.

Si que s’han mirat bé que sigui un diari digital més visual que altres però sempre fomentat per dos mèdies comuns en tots, però els hi manca:

- Enllaços a altres pàgines per ampliar la informació.

- Destacar diferents parts del text perquè la lectura no es faci tan pesada.

- Diferents nivells de profunditat en la notícia.

- Implementar la notícia amb altres mitjans (vídeo, so, animació,etc).

Tot i que encara queda molt per fer i innovar, crec que van amb molt bon camí.

Público a paper

A diferència del digital que reia que falta molt de camí, en aquest penso que és tot el contrari, no dic que sigui immillorable, però crec que és un dels diaris més innovadors.

Si ens centrem en la portada podem veure que no només indica les notícies més rellevants del dia , sinó que les fa impactants perquè cridin l’atenció al lector. Aquest impacte l’aconsegueixen mitjançant colors cridaners i titulars impactants.

En la part interior del diari podem veure les innovacions més importants dels diari:

- Totes les fotografies són a color.

- Intercalen molt bé les fotografies perquè la lectura no es faci pesada.

- La lletra del text és una mica més gran

Diferents maneres de fer periodisme

Premsa digital vs. Premsa en paper

Tot i que els dos mitjans “actuen” de la mateixa manera, és a dir, que tenen un únic fi, el de informar,la diferència principal podríem dir que es centra sobretot en el mitjà en que es transmet la informació, però també hi ha altres aspectes més importants a destacar.

Diferències en la forma

Referint-me en la forma vull dir la manera de fer i escriure que tenen cada un dels dos medis.

En la premsa de paper els únics mitjans de que disposen són bàsicament el text i la fotografia. L’accés a la informació es totalment seqüencial, el lector ha de passar pàgina per pàgina fins arribar a la notícia que li interessa. La profunditat en al informació és de primer nivell.

En la premsa digital els mitjans dels que disposen són quasi tots, podem mostrar una informació amb text fotografia, amb so i imatge i fins hi tot fer una animació. L’accés a la informació deixa de ser seqüencial ja que el lector pot decidir quines notícies vol llegir. La profunditat en la informació es bastant elevada ja que ens permet fer hiperenllaços a altres webs que tractin el tema o a notícies passades que hi facin referència.

Un aspecte també a destacar és que la premsa digital es gratuïta i la de paper és de pagament.

Diferències Temporals

Sobretot es centre en les d’actualitzacions i la permanència de les notícies.

En una premsa de paper les actualitzacions són diàries, en canvi les actualitzacions en la premsa digital poden arribar a ser instantànies, tot i que aquestes immediatesa en la informació es porta en un àmbit més específic, ja que la immediatesa ja existeix en la ràdio i la Tv però en un àmbit molt més generalista.

Per el que fa a la permanència de notícies en la premsa de paper és possible però ocupa molt d’espai i a més necessita de “cures especials” per el paper ja que amb el temps es va deteriorant. Per el que fa a la premsa digital el que es fa és guardar-ho a una BBDD on no ocupa espai físic i la seva cura és mínima

Webs com a exemple

- www.diariadebarcelona.com

- http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20071001/53398246767.html